Centre d´Estudis Locals de Burjassot
Centre d´Estudis Locals de Burjassot

                                        COL-LECCIÓ DE CERÀMICA

CONSEJO.- Para poder ver cada fotografía a mayor tamaño se ha de teclear el cursor sobre la misma fotografía.

CONSELL.- Per a poder vore cada fotografia a major tamany s’ha de teclejar el cursor sobre la mateixa fotografia.

TÍULO.- CENEFA DE CERÁMICA VIDRIADA VALENCIANA.

DESCRIPCIÓN.- Esta pieza corresponde a la cenefa de cerámica vidriada del guardapolvos o zócalo de azulejos cocidos y policromados que decoraba alguna de las salas de la zona señorial de la antigua Alquería del Pi. Dicha pieza rectangular, de 12´5 cm. de largo, que está delimitada por sendas franjas de color azul, presenta el dibujo de una trenza pintada en verde que rodea un espacio circular donde están centrados unos puntos secuenciados de color amarillo.

Piezas de las mismas características fueron empleadas en múltiples edificios valencianos, especialmente durante el período gótico, y curiosamente, también, en alguna de las salas nobles del castillo-palacio de Burjassot, con lo cual la coetaneidad de ambas obras e incluso de quien las encargó queda demostrada.

PROCEDENCIA.- Afortunadamente los actuales propietarios de la Alquería del Pi (o de Barraig) han conseguido rehabilitarla intentando reconstruir dicho edificio de origen medieval así como las adjuntas casas de los antiguos caseros.  Antes, durante más de cuarenta años, estuvo abandonada por sus anteriores propietarios y por las instituciones oficiales que debían protegerla. Durante dicho período padeció toda clase de rapiña, hurtos y destrozos tanto provocados como naturales que la dejaron en un estado casi irrecuperable.

Continuamente se producían derrumbes y los escombros iban amontonándose que, a veces desaparecían. El panorama que se padecía en bastantes edificios antiguos y con calidad arquitectónica e histórica de Burjassot era igual; e incluso, junto al Molino de la Sal aparecieron escombreras donde eran tirados toda clase de desechos de toda procedencia de la zona. Miembros de la Asociación Cultural L’Almara, preocupados por esta situación denunciaban tanto en las oficinas municipales como en la prensa e incluso en el librito de fiestas patronales el lamentable proceso de degradación del patrimonio arquitectónico en Burjassot.

Visitando aquellas escombreras, en una ocasión localizaron alguna pieza, que por sus características procedía de las ruinas de la Alquería del Pi; esta en concreto que aquí exponemos en esta Sala de Cerámica de este Museo Virtual, es una pieza de la cenefa de un zócalo que adornaba la sala noble de dicho inmueble. Dichas piezas fueron guardadas con la intención de que pudieran protegerse hasta que fuera creado un museo de Burjassot donde poder albergarlas. El museo, hasta ahora ha sido una utopía, una ilusión desvanecida. Consecuentemente, pasados los años, una vez que se rehabilitó la Alquería del Pi (o de Barraig) y en consideración a los nuevos propietarios, un representante de esta Asociación se la entregó junto con otras varias piezas rescatadas para que pudieran volver a su lugar de origen.

UBICACIÓN ACTUAL.- Actuales propietarios de la Alquería del Pi (o de Barraig).

FUENTE DE INFORMACIÓN.-  Trabajo de investigación: L’Univers agrari de Burjassot i àrea propera”, realizado por Santiago L. G. (en 2003), e informe de la Asociación Cultural L’Almara.

Ficha técnica: Título.-ESTATUA DE BARRO COCIDO DE LA DIOSA CERES.

Descripción.- Estatua que representa la deidad romana Ceres, que tiene su origen equivalente en la griega Deméter; protectora de las cosechas y de la fertilidad de la agricultura, representada -según se aprecia aquí- con la cabello recogido y descubierto, vestida con una túnica larga, y llevando alzada en una mano una antorcha, y en la otra mano una pequeña hoz y un haz de espigas de trigo sujetadas al mismo tiempo que un pliegue de la túnica. La estatua por detrás presenta una elaboración menos cuidada. Ha sido restaurada por el ceramista Vicent Espinosa Carpio, que conocedor de las características físicas de la estatua, nos informa que es una pieza de barro cocido, posiblemente, a una temperatura de unos 700 grados, y que menos las manos que se hicieron aparte, forma un único bloque casi macizo, a excepción del hueco de entrada del material por la peana. No se ha visto ni nombre ni marca alguna en la pieza. Nos dice también que, al preguntar en el ámbito del Ayuntamiento y en el vecindario, por ahora, se desconoce su autor, aunque le apuntan que fuera un artesano popular, de los que a finales del siglo XIX y principios del XX, trabajaban en las decoraciones exteriores de los edificios que tanto proliferaron en la zona del área de Valencia. No obstante, nosotros nos decantamos por pensar que muy posiblemente la pieza se fabricara en la “Alfarería” que tenía la familia Burgos en la rampa de la calle Valencia por donde se accede a la entrada, abierta a finales del siglo XIX, a Burjassot.

Localización.- La estatua se encontraba situada sobre el antepecho del antiguo edificio recayente a la plaza del Teatro –antes carretera a Bétera- que se dedicó a carpintería- situado frente a la pequeña plaza del teatro Novedades.

Al ser derribado -recientemente- dicho edificio para hacer una rotonda, se consiguió antes recuperar la estatua que adornaba su fachada principal, que también tenía como decoración cuatro copones de barro cerámico cocido. Al encargársele -hace poco tiempo- al famoso ceramista Vicente Espinosa Carpio (que había estado contratado por la primigenia Casa de la Cultura Municipal como profesor de cerámica) la restauración de la misma, fue trasladada a un taller, donde pacientemente ha procedido altruistamente a los trabajos necesarios, incluso colocando pan de oro en la decoración de la antorcha, y de lámina de plata a la hoja de la hoz. 

Ubicación actual.- No la sabemos con seguridad: posiblemente en un almacén de la Brigada de Obras municipal; ojala en uno de la actual Casa de Cultura (antes Instituto Municipal de Cultura y Juventud).      

Fuente de información.- Catalogación de los elementos artísticos de Burjassot (sin publicar), de Santiago L. G., y apuntes de Vicente Espinosa Carpio (restaurador de la pieza).

Fotografía: Javier Naharros

                     Por el Consejo Directivo del Museo Virtual H. y E. de Burjassot.

TITUL/TITULO.-MARE DE DEU DELS DESAMPARATS ( PANELL CERÀMIC) VIRGEN DE LOS DESAMPARADOS (PANEL CERÁMICO).

DESCRIPCIÓ / DESCRIPCIÓN.- Se trata de un retablo compuesto por 12 “taulells” piezas cerámicas cocidas polícromas dispuestas en 4 por 3, orladas con un ribete en cordón también cerámico. El dibujo es el tradicional que representa a la Virgen de los Desamparados, aquí orlado con motivos vegetales de caracteres barrocos. Datado en 1997. 

AUTOR/AUTOR.- Vicent Espinosa Carpio (afamado y polifacético ceramista). 

UBICACIÓ ACTUAL / UBICACIÓN ACTUAL.- En el atrio de entrada a una casa situada en la calle Obispo Muñoz (de Burjassot).

FONT D’INFORMACIÓ / FUENTE DE INFORMACIÓN.- De los propietarios de la casa donde está ubicado.

TITUL/TITULO.- PANELL CERÀMIC AL·LEGÒRIC DE BURJASSOT: BURJASSOT CIUTAT DE LES SITGES / PANEL ALEGÓRICO DE BURJASSOT.
CARACTERÍSTIQUES/CARACTERÍSTICAS.- Este panell ceràmic està format per una série de taulells cuits a alta temperatura, polícroms, on estan dibuixats una representació dels edificis i monuments de Burjassot, plasmats con una al·legoria a la ciutat. Datat en 1999.
AUTOR/AUTOR.- Vicent Espinosa Carpio (famós i polifacètic ceramiste).     
UBICACIÓ ACTUAL/UBICACIÓN ACTUAL.- En la frontera lateral de l'edifici de la Casa de la Cultura de Burjassot que recau al carrer Pintor Goya. 

TÍTUL.- PLAFÓ O PANELL CERAMIC titulat “Ntra. Sra. DEL ROSARIO”.

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA.- Es tracta d’un plafó de taulells ceràmics d’art devocional ubicat en la frontera de l’alqueria del Rosari o “de l’esgarrat”,  .

Els plafons ceràmics devocionals són una manifestació artística popular inspirada en els antics retaules que tradicionalment es col·locaven en les fronteres de les cases de les poblacions de l’Horta i atres comarques valencianes.

Concretament esta alqueria on s’ubica el plafó és una de les alqueries que encara queden en el terme de Burjassot, coneguda pel “apodo” o malnom de la família propietària, “l’esgarrat”. No obstant, la denominació d’esta alqueria és “alqueria del Rosari”. Per eixe motiu n’hi ha a la seua frontera un plafó de rajoletes on figura l’image de la Mare de Déu del Rosari.

Com vaig explicar en el llibre “Arquitectura i Ingenieria Civil de Caràcter Rural i Agrari...” esta alqueria està situada en les fèrtils hortes de la partida de la Coscollana (de Burjassot), a la vora del denominat Camí de l’Alqueria del Rosari i prop de les fites frontereres ab el terme de Valéncia (concretament ab la pedania o poblat de Borbotó).

També en una atre artícul, publicat en el periòdic Burjassot al dia (nº d’abril-maig 2009) i gràcies al testimoni del seu actual propietari, Paco Cebrià Bargues, vaig explicar que el plafó ceràmic havia patit la seua destrucció parcial en els dramàtics fets que tingueren lloc durant la revolució de l’any 1936, i que passada la guerra civil, la propietària de l’alqueria, la Sra. Dolores (mare de Paco) tornà a reubicar els sis taulells, que es pogueren salvar, al seu lloc, encara que reagrupant-los sense poder guardar totalment el seu orde correcte original al faltar la mitat de peces.         

Peró, des de l’any 2010, la frontera de l’alqueria tornà a lluir el plafó ceràmic totalment reintegrat: el motiu es deu al filantròpic oferiment del Sr. Enrique Hurtado Cebrià, que personalment es brindà per encarregar-se de confeccionar els taulells que faltaven i recompondre-los ab els atres.

El resultat és perfecte gràcies ad este diligent veí que aprengué la tècnica en els cursos de “alfareria” de la Casa de Cultura. I, a més, ho va fer altruistament al regalar el seu treball al propietari de l’alqueria.

Evidentment s’ha reintegrat un element artístic, cultural i etnogràfic al seu lloc original, a la frontera de l’alqueria, construïda l’any 1885.

Dades físiques identificatives del plafó:

Motiu.- Plafó devocional ceràmic a la “Mare de Déu del Rosari”. (Inscripció.- Ntra. Sra. del Rosario).

Tècnica.- Ceràmica cuita i ab pintura policroma.

Datació.- Les 6 peces originals seran d’entre 1885 a 1900; i les atres 6 peces recent fabricades són del 2010.

Mesures.- El plafó està constituït per un conjunt de 12 taulells, de 20 x 20 cm., que estan col·locats en tres fileres verticals de quatre peces, formant un rectàngul de 80 cm. d’altura per 60 cm. d’ample. No té orla que l’emmarque.

Localisació actual.- Costat esquerre de la frontera de Llevant de l’alqueria del Rosari (o de l’esgarrat), inicialment denominada oficialment “de la Virgen”.

Dades identificatives dels artistes autors del plafó.

Respecte als taulells originals que composaven el plafó ceràmic inicial elaborat entre finals del segle XIX i principis del XX no sabem ab seguretat el seu autor, puix estan sense firmar. No obstant, en base a l’informe que el Sr. Enrique sol·licità a la Sra. Mila i el Sr. Alejandro (ex-operaris de la Ceramo, i solvents coneixedors de les tècniques ceràmiques) resulta que “les peces originals, poden ser de finals del segle XIX, tenint en compte que el bescuit és timbrat, i que el color roig està quartejat, perque en aquella época s’escomençava a utilisar este color, i encara no havien aconseguit unificar el fundent del color en el de la base estannífera”.

També, segons el seus informes, “podem supondre que el va fer un artiste artesà que treballaria en algun dels tallers del barri del Carme (de Valéncia),  pel tipo de pintura i disseny”, pero sense descartar atre taller.

Respecte a les noves peces reintegrades l’any 2010, tampoc estan firmades, pero són del Sr. Enrique Hurtado Cebrià que ha après la tècnica ceràmica durant cinc cursos en el Taller de Alfarería de la Casa de Cultura de Burjassot. Enrique està actualment jubilat, i s’interessa per les arts, tant per les tècniques clàssiques com per les noves tecnologies.

Descripció del plafó.

Este plafó ceràmic que ací reproduïm (de les fotografies de la pàgina web burjassotenfotos.com) representa l’image típica de la Mare de Déu del Rosari ab el seu fill, el Jesuset, al braç esquerre, i ab un rosari a la ma dreta. La Verge que està dempeus sobre uns núvols, porta una corona al cap, i va vestida ab túnica, i mantell. I el Jesuset porta el seu bolquer, i du un atre rosari ab la seua maneta esquerra. Les dos figures, dibuixades ab un traç net, estan envoltades en una aureola el·líptica de color groguenc ab rajos de color ataronjat.

Cal dir que els taulells números dos, cinc, sis, huit, deu i dotze són els originals que es varen salvar (afortunadament les peces principals del plafó), i que les peces una, tres, quatre, set, nou, i onze que foren destruïdes són les ara confeccionades per Enrique Hurtado durant els dos primers mesos de l’any 2.010.  

El procés d’elaboració és el tradicional dels taulells ceràmics que compren dos etapes ben diferenciades. La primera és la preparació del taulells ab la introducció de la pasta de fang en un motle de fusta, i la posterior cocció en el forn a temperatura de 700º c. a uns 800º C., ab la qual s’obté la peça socarrada, anomenada biscuit, per a la seua posterior decoració. El següent pas és l’aplicació sobre la superfície a pintar d’un bany ab una solució estannífera composta d’estany, plom i sílice sobre la qual es realisa el dibuix a partir d’un paper “estarsit” (estergit), és a dir, una plantilla que presenta perforacions que seguixen el perfil de la figura a representar i que serà la base per a la pintura manual, aconseguida ab òxids colorants en suspensió ab aigua. Una vegada pintat el taulell, passa novament pel forn on adquirix la seua forma vitrificada definitiva.

El color de l’aura que envolta la image s’ha aconseguit ab diversos colors, per tal d’imitar l’original, així com en el cas de l’antic blau cobalt del mantell.       

Cal recordar que la devoció a la Mare de Déu del Rosari adquirí una gran tradició en les terres valencianes a ran del segle XV. I que ací, a Burjassot, va ser una de la confraries més importants i ab més culte.

Nota.- Agraïxc l’inestimable col·laboració d’Enrique Hurtado Cebrià i del seu germà Pepe, així com la del propietari de l’alqueria del Rosari, el Sr. Paco Cebrià Marco “l’esgarrat”.  S.L.G.

FONT D’INFORMACIÓ.- Artícul titulat “Tota pedra fa paret (en relació a un plafó devocional en l’àmbit hortolà burjassoter)”, de Santiago López Garcia, publicat en el llibret de festes patronals de Sant Roc, de l’any 2010; artícul en la secció Ullada al Patrimoni Cultural de Burjassot, entrega nº IX (2010) en el bolletí Objetivo, editat pel Circul Catòlic; i, des del 2015, en la secció “Patrimoni Artístic-Cultural” de la web Centre d’Estudis Locals de Burjassot.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

TÍTUL.- RONDO (TONDO O MEDALLÓ ESCULTÓRIC DE TERRACOTA ESMALTADA, TITULAT “MADONNA - MARE DE DÉU I EL SEU FILL AL BRAÇ).

DESCRIPCIÓ.- Es tracta d’una peça ceràmica de terracota esmaltada de tipus majòlica (fang cuit) de procedència florentina (és dir de Florència) corresponent al “quattrocento” (és dir al renaixement italià) que te forma circular, i que tindria uns cinquanta centímetres de diàmetre, que representa a la Madonna (la Mare de Déu) en el seu fill al braç. El medalló, segons Manuel González Martí (qui va ser Director del Museo Nacional de Ceràmica, en el Palau del Marqués de Dos–Aigües), estava modelat en baix-relleu, era d’una peça, i les figures de la Mare de Déu i el Jesuset es berniçaren de blanc, destacat del fons blau celeste. El grup apareix orlat per una guirnalda de flors i fruites, utilisant per al seu colorit el verd, el groc i el morat.

TÉCNICA.- Multicocció de ceràmica de terracota vítrea (majòlica vidriada i esmaltada).

AUTOR.- Segons D. Manuel González Martí, l’obra procedix del taller dels Robbia (artistes italians), probablement de Luca Della Robbia (que va ser l’iniciador d’esta tècnica). Per atra banda, respecte al rondo -molt paregut- del Convent de la Trinitat, D. Manuel González l’atribuí a Benedetto da Maiano; pero, no obstant, els tècnics del Museu Nacional de Ceràmica l’atribuixen, ara, a Benedetto Buglioni.   

UBICACIÓ HISTÒRICA.- Segons les referències donades per Manuel González Martí, ocorregué que, ací en Burjassot, tenia residència un senyor d’orige italià, Juan Bautista Baugeni Rigoti, concretament en una casa del carrer que en aquella época es nomenava Méndez Nuñez, i que després passaria a nomenar-se carrer Primavera (si be no és el carrer que actualment porta eixe nom).  Resulta que aquella casa tenia un hortet o jardinet en la part posterior. I en un dels seus murs, incrustat, va descobrir un disc ceràmic que era d’idèntiques característiques artístiques que el que hi havia en el Convent de la Trinitat en Valéncia, (el qual passà a estar, molts anys després,  al Museu de Ceràmica de Valéncia), pero de més reduïdes dimensions.

D. Manuel González Martí, en el seu escrit, dona la possible explicació sobre la presència en Burjassot de tan interessant ceràmica del Renaixement italià del quatre-cents, relacionant-la en un destacada personalitat en el Burjassot migeval, Bernardo Perales. I al seu escrit remetem a qui vullga conèixer més informació. També adjunta una fotografia, (numerada com figura 464), en la que diu: “Rondó cerámico de 50 cm. de diámetro, obra robbiana aparecida en 1891 en la tapia de una casa de Burjasot en la calle de la Primavera, propiedad de don Juan Bautista Baugeni Rigoti.”

El cas era que havia passat desapercebut puix estava cobert d’una espessa capa de calç, per les continues vegades que s’havia emblanquinada la paret. Pero quan el propietari italià  decidí vendre la casa, al voltant de l’any 1891, l’arrancà i el deposità en la fàbrica de ceràmica de don José Ros, situada en la carretera de Valencia a Burjassot, on s’obtingué un motle d’algeps. L’original se l’emportà el senyor italià, que per aquells anys explotava la fonda de l’estació de Tarragona. Pero després es va perdre tot rastre de tan interessant peça ceràmica. La fotografia que tragué el Sr. Manuel va ser del motle.

FONTS D’INFORMACIÓ.- Artícul de Santiago López García, en la secció “Ullada al Patrimoni Cultural de Burjassot” de la revista Objetivo, editada por el Círculo Católico (de Burjassot), corresponent a la entrega XV del  número publicat en Nadal de 2013; treball Burjassot pretèrit i present, de S.L.G.; ressenya de M.L.L. en el bol.letí nº 3 de l’entitat cultural local El Piló, de l’any 1982;  publicació de D. Manuel González Martí, en l’Enciclopèdia, de tres volums, titulada “Cerámica del Levante Español”, publicada entre els anys 1944 i 1952; artícul de D. Manuel González Martí, titulat “La casa de Bernardo Perales en Burjasot”, publicat en el periòdic Levante de data 12 octubre de 1960. S.L.G.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

        Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de B.  

COMPTAD0R DE VISITES

 

ARXIUS INCORPORATS RECENTMENT 

 

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Ullada al Patrimoni Cultural de Burjassot (XV). Per Santiago López García.​

*Manuel Morcillo García. Datos biográficos y obras musicales.

HISTORIA: ARTICLES:

Litografías representando fusilamientos de prisioneros del Pla del Pou (de Paterna).

Santiago López García

PERSONATGES DE BURJASSOT:

*Miguel Arnau Tamborero. Poeta

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Vicente Espinosa Carpio. Por Angel López García.

HISTÒRIA: ESTUDI DELS BARRIS I CARRERS DE BURJASSOT:

*Barrio del Ensanche Norte (San Roque) (1ª Parte). Arturo Cervellera Moscardó

NOVETATS

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Centre d´Estudis Locals de Burjassot. Jorge A. Alonso Berzosa