Centre d´Estudis Locals de Burjassot
Centre d´Estudis Locals de Burjassot

                                         DEPORTS AUTOCTONS

CONSEJO.- Para poder ver cada fotografía a mayor tamaño se ha de teclear el cursor sobre la misma fotografía.

CONSELL.- Per a poder vore cada fotografia a major tamany s’ha de teclejar el cursor sobre la mateixa fotografia

TÍTUL.- GUANT I PILOTA DE VAQUETA PROPIETAT DE SALVADOR MARTÍ BLAT.

DESCRIPCIÓ TÉCNICA.- Es tracta de dos peces, sumament interessants en el patrimoni cultural, històric i etnogràfic de Burjassot: un guant per a jugar a pilota valenciana, així com una pilota de vaqueta, que es varen utilisar en el Trinquet de Burjassot poc abans de ser tancat definitivament.  

CARACTERÍSTIQUES FISIQUES.- El guant és de cuiro, i porta cosides unes betes per a poder subjectar-lo a la ma del pilotari. La pilota es denomina “de vaqueta”, precisament per estar feta en pell bovina.

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA.- El Sr. Salvador Martí Blat, propietari original d’estos objectes, era un gran aficionat a la pilota valenciana, i especialment al trinquet. No debades era fill de Salvador Martí Herrero, que fon trinqueter del trinquet de Burjassot en dos períodes distints: un, des de l’any 1936, fins a l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, i l’atre, posteriorment des de finals de 1939 fins al tancament del trinquet en l’any 1964, eixercint l’activitat en molta dedicació. Salvador “fill” va viure en aquell ambient, i adquirí els coneixements per ajudar al manteniment del trinquet, inclús fent la llabor de “marchador” en les partides.   

El senyor Salvador Martí Herrero, era conegut popularment com “Voro, l’esquilaor” , renom que passà al seu fill Salvador Martí Blat. Els dos foren l’anima del trinquet, portant-lo en lloguer durant un llarg període de la seua historia. En 1964, per una sèrie de circumstàncies d’aquella época, el trinquet tingué que donar fi a la seua activitat al ser venut per la propietat a un constructor de finques.  Com a record del trinquet, Voro “fill”, guardà com a estimades relíquies el guant i la pilota en que es jugà alguna de les últimes partides, així com algun atre objecte tal com un tros de la corda de separació de la cancha, que tallà per a testimoni.

El tancament i demolició de l’edifici del trinquet fon una gran pena. I guardava estos objectes com un ben estimat, que en molt de gust haguera entregat en un Museu Històric i Etnogràfic de Burjassot. Pero com se sap, mai va ser possible; el Museu, per ara, és un somni.

Al faltar Salvador, en decembre de 2019, passaren els objectes a propietat de la seua senyora.

PROPIETAT ACTUAL.- Salvador Martí Gallardo, en representació dels hereus de son pare Salvador “Voro” Martí Blat.

FONTS D’INFORMACIÓ.- Llibre titulat “Del trinquet de Burjassot i el seu món” de Santiago López García, en la colaboració d’Arturo Cervellera Moscardó, publicat per autoedició, en el patrocini de l’Associació Cultural L’Almara de Burjassot. Elaborat entre abril-maig 2020.

AVÍS.- Poden vore la portada d’este nou llibre en la BIBLIOTECA d’esta mateixa web Centre d’Estudis Locals de Burjassot, així com la primícia del seu llançament.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

        Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de B.  

TÍTUL.-Tir i arrossegament; deport rural autòcton.

CARACTERÍSTIQUES DEL DEPORT.- El deport autòcton del “tir i arrossegament” és un deport autòcton de la Comunitat Valenciana, que consistix en l’arrossegament d’un carro carregat en sacs d’arena per un cavall, dos, o inclús tres. El seu orige, segons la versió més estesa, es remonta a la dècada dels anys 1940 com una pràctica en la que participaren els llauradors i carreters propietaris de cavalleries de treball.

La competició té lloc sobre una pista habilitada d’arena per a fer-la més complexa, pero intentant estalviar accidents. La pista sol tindre una llongitut de 50 o 60 metres, i una amplària de 3 metres. Es fan varies categories, segons el pes de cada cavall. I en relació al seu pes es carreguen els carros en la tara corresponent.

Actualment està reglamentat. I està completament prohibit fer maltracte als cavalls, encara que han de fer un gran esforç, a l’igual que fan els propis carreters.

Per a ser guanyador de la proba, s’ha de recórrer la pista en el menor temps possible, tenint en compte que han de fer-se tres parades obligatòries convenientment senyalisades, normalment en unes banderetes marcades en el trayecte de la pista.

Els cavalls solen classificar-se, segons la seua constitució, en rossins, haques, i percherons. Segons la meua humil explicació, el rossí és un cavall de treball de mijana talla; l’haca és un cavall més be menut i fort; i el percheró és un cavall de gran tamany, i de gran força, pel seu cos corpulent i el tindre molt de bascoll. I es nomena aixina per ser una raça de cavalls que tingué el seu orige en la regió francesa de La Perche.     

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA.- Ací en Burjassot, n`hi ha varis propietaris de cavalls de càrrega, a banda dels de passeig, que també es dediquen al deport; pràcticament tots estan associats a la Penya el Cavall (de Burjassot), que participen en competicions i també organisen cavalcates i exhibicions. Les proves d’esforç de cavalls sempre han segut normals, com és llògic; pero la motorisació arrasà en tot això. No obstant, ací en Burjassot, tornà a ressorgir, pero ara com afició, gracies a l’iniciativa del Sr. Francisco Blat Cebrià (conegut popularment com “Paco el Burro” -pel malnom d’ascendència paterna- o també “Capa” -pel sobrenom d’ascendència materna-). Paco, burjassotí, llaurador i propietari de cavalleria, coneixia que en el carrer Sagunt de Valéncia mantenien la tradició de dur les cavalleries a beneir-les a la parròquia de Sant Antoni Abad; costum que ací es feya molts anys abans en la plaça del Pouet, i que ya s’havia perdut. I, tal com em contà -en el 2006- el seu fill, Rafael Blat Vicente, tant son pare com atres llauradors i amants de les costums valencianes anaven al camí de Valéncia a Orriols (final del carrer Sagunt) a dur les seues cavalleries. Resulta que els de Burjassot es reunien a continuació per a fer un dinar de germanor en casa de l’amic Pascual González (forner de Chirivella). Un dia d’aquells, el Sr. Paco Blat Cebrià, mentres dinaven, proposà als seus amics i coneguts celebrar la festivitat ab la benedicció dels animals també en Burjassot. I ab l’ajuda de la Cambra Agrària, de l’Ajuntament i del capellà parroquial ho varen conseguir. Així es va tornar a crear l’Associació per a la Festa tradicional en Burjassot de Sant Antoni Abad, que s’havia anat perdent pels canvis socials i especialment del món agrícola de Burjassot. Aixina, concretament, en l’any 1980 es coordinaren per a organisar la festa. Ab el pas del temps, la Penya “El Caballo”, anà evolucionant i també es dedicà a promocionar el deport del “Tiro y arrastre” ab cavalleries. La idea prosperà i es varen comboyar Antonio Sebastià Ferriol (Toni Malull); Manuel Sebastià Paredes (Nelo Malull); Enrique Andrés (Mijafiga); German Suay Marco (de Germàn); Pepe Ferrando; Eduardo Alfaro; Domingo Riera; Parranda; Pascualo; el Tripero, etc. En 2007 el seu president era José Antonio Benlloch (Pepe Pancheta).

LLOC DE COMPETICIÓ.- En cada poble on es practica este deport, són els propis llauradors els que adeqüen el terreny per a fer les pràctiques en les seues cavalleries, aixina com les competicions, adaptant alguns camps que ya no es treballen. En el cas de Burjassot, s’han vingut fent concursos en la partida de l’Almara, també en la partida de la Coma (descampat prop d’on estigué el Rajolar), en la partida dels Racó dels Pins (camp allargat situat entre la séquia de Moncada i la séquia de Tormos), i últimament en uns camps, en la partida de la Canaleta, que pels perversos resultats de cert Pla d’Ordenació Urbana han passat a convertir-se en solars.

FONT D’INFORMACIÓ.- Llibre “Aproximación a la Historia de Burjassot y su entorno” de Santiago López García. Foto nº 53, publicat per l’Ajuntament de Burjassot en 1989. I el treball inèdit de S.L.G., “L’Univers agrari de Burjassot i àrea propera” de 2003. I l’artícul titulat “Investigación en torno a la festividad de San Antonio Abad en Burjasot y a su olvidada ermita”, en el llibret de festes: “Fiestas en Honor a la Stma. Virgen de la Cabeza y a San Miguel Arcángel, Burjassot, setembre 2007. S.L.G.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos. Així mateix, respecte a l`image s’ha de citar la seua procedència i autoria). 

Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de Burjassot.  

COMPTAD0R DE VISITES

 

ARXIUS INCORPORATS RECENTMENT 

 

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Ullada al Patrimoni Cultural de Burjassot (XV). Per Santiago López García.​

*Manuel Morcillo García. Datos biográficos y obras musicales.

HISTORIA: ARTICLES:

Litografías representando fusilamientos de prisioneros del Pla del Pou (de Paterna).

Santiago López García

PERSONATGES DE BURJASSOT:

*Miguel Arnau Tamborero. Poeta

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Vicente Espinosa Carpio. Por Angel López García.

HISTÒRIA: ESTUDI DELS BARRIS I CARRERS DE BURJASSOT:

*Barrio del Ensanche Norte (San Roque) (1ª Parte). Arturo Cervellera Moscardó

NOVETATS

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Centre d´Estudis Locals de Burjassot. Jorge A. Alonso Berzosa