Centre d´Estudis Locals de Burjassot
Centre d´Estudis Locals de Burjassot

EMILIO COLOMER DOMINGUEZ

EMILIO COLOMER DOMÍNGUEZ: SÍNTESI BIOGRÀFIC-ARTÍSTICA

Tercer de quatre germans, Emilio Colomer Domínguez naix en 1922 a Borriana per una casualitat de la destinació. El seu pare, José Colomer, treballador d’una paperera d’Alcoi, és contractat per a ocupar el càrrec el cap de planta de la nova fàbrica recentment instal·lada a Borriana, la Paperera del Cid. Per tant, Colomer podria haver sigut alcoià, doncs en aqueixa industriosa ciutat vivia la seua mare, natural de Cocentaina, i el seu pare, natural d’Alcoi.

Mentre el seu pare dirigia la fàbrica de paper, Emilio Colomer donava en l’escola els seus primers passos com a artista. Dotat d’unes qualitats innates per al dibuix, el seu mestre va potenciar aqueixa faceta mentre ell es divertia caricaturitzant al llapis als seus companys de classe. En 1936, quan havia complit 14 anys, la seua família ha de traslladar-se a Bunyol, a una nova fàbrica paperera. La Guerra Civil la viu i la pateix a Bunyol sent adolescent. En finalitzar la contesa, va estar detingut, al costat del seu germà major José, en el camp de futbol de Mestalla durant diversos dies.

És cridat a files per l’Exèrcit vencedor, i realitza a Jaca el Servei Militar Obligatori durant dos anys (1941-1943).

Després de ser llicenciat, decideix traslladar-se a València, on compagina estudis en l’Escola d’Arts i Oficis de València, on té com a professors, entre uns altres, a Vicente Gil Pérez i Vicente Fabra, prestigiosos pintors que en la postguerra havien muntat un taller en el carrer Roteros per a dedicar-ho a la cartelleria publicitària.

Emilio Colomer va ingressar en aquest taller en 1947, quan explicava 25 anys. El seu primer cartell per a cinema va ser el de la pel·lícula “La dama de les camelias”, per al cinema REX de València, cartell que reflectia el rostre de Greta Garbo en grans dimensions.

Es va casar amb Pilar García en 1955, i el matrimoni va fixar la seua residència en la porteria de l’edifici de Pérez Pujol, 6. Emilio Colomer pintava els seus quadres en un dels altells o porxos que hi havia en la terrassa de l’edifici. Quan vesprejava i no disposava de suficient llum, es baixava amb el seu cavallet i els seus bártulos al pati d’entrada i seguia pintant davant la sorpresa i l’admiració dels vianants.

Va ser el canvi de domicili del taller de Gil i Fabra, que de Roteros van passar al Camí del Grau, a Tavernes Blanques i, definitivament, al carrer Florista, 132, en el barri de Benicalap, la qual cosa va acostar a Emilio Colomer a Burjassot.

En 1966 va fixar la seua residència, al costat de la seua esposa, Pilar, i els seus fills, Juanjo, Emilio i Pilar, en el carrer Mestre Giner, 10 de Burjassot. En l’àtic d’un edifici de nova construcció. Precisava disposar de molta llum per a exercitar el seu segon ofici, el de pintor. És en aquest camp on tenia llibertat artística, on podia alternar aquarel·la, tècnica en la qual va arribar a ser un dels majors experts dels anys huitanta, oli, retrat i hiperrealisme fins i tot en miniatures de la grandària d’un segell.

De la seua labor com a cartellista cal destacar que Gil i Fabra van delegar completament en Emilio Colomer el seu taller. Ell era, juntament amb els seus ajudants, la “mano invisible” de “Gil i Fabra”, dels qui havia rebut tots els ensenyaments de les tècniques a utilitzar, des de la caixa negra a l’aerògraf, des del gouache i la seua aplicació fins a la forma de fabricar-ho amb cua de conill i pigments minerals.

Si en els seus començaments disposava de vint-i-cinc cinemes per a confeccionar els seus cartells anunciadors de les estrenes, a poc a poc va ser reduint-se aquesta quantitat. Dotze cinemes tenien contractats en 1982, hagut de, principalment, al fet que els lluminosos van ser substituint gradualment als cartells fets a mà. A la fi dels huitanta, ja no quedava cap cinema valencià que emprara aqueixes grans obres d’art efímer per a anunciar les pel·lícules de la seua programació.

Emilio Colomer va morir el 19 de novembre de 1988.

Ajuntament de Burjassot

EMILIO COLOMER DOMINGUEZ: PINTOR Y CARTELISTA
Por: Luis Manuel Expósito Navarro
EMILIO-COLOMER-DOMÍNGUEZ-pintor-y-cartel[...]
Documento Adobe Acrobat [388.7 KB]

COMPTAD0R DE VISITES

 

ARXIUS INCORPORATS RECENTMENT

 

PATRIMONI ARTÍSTIC-CULTURAL:ESGLÉSIES:

*Estudio sobre la iglesia de San Miguel Arcágel de Burjassot. Loles Canet; MªIsabel Carrasco...

AGRICULTURA I MEDI NATURAL:

*Burjassot: Una ciudad pionera en la investigación y en la docencia de las ciencias agrarias. por Salvador Zaragozá

BLASCO IBAÑEZ I BURJASSOT:

*Burjassot y Blasco Ibañez. Un hombre para la Historia. Autores: Robeto Blanes; Angel López; Mª Amparo López y Vicente Sanchis

HISTORIA:

*La Ciudad de Valencia a la luz de los grabados de José Vergara y Carlos Francia....

Por: Luis Manuel Expósito Navarro.

HISTORIA: PERSONATGES DE BURJASSOT:

* Juan José López Laguarda. Por Arturo Cervellera Moscardó

HISTÒRIA: TEXTOS DESCRIPTIUS DEL MUNICIPI:

*Anuario Comercial Año 1879.

FESTES:

*Hace un siglo...año 1917. Per Arturo Cervellera Moscardó

PATRIMONI ARTÍSTIC-CULTURAL:ESGLÉSIES:

*El Archivo Parroquial. Por Ricardo Sixto Iglesias

MEMÒRIES DE BURJASSOT:

* Granja Entre Naranjos. Marian Navarro Muño

*El legado fotográfico de la familia López Laguarda.

FESTES:

*Fiestas de San Roque. Programa de festejos. Año 1951. Gentileza de Ernest Ordaz

HISTORIA: PERSONATGES DE BURJASSOT.

*Amalio Sentandreu Franco. InMemoriam. Alvar Sentandreu Bo.

BIBLIOTECA:

*Burjasot de los Bellos Destinos. Por S. Ferrandis Luna. Digitalizado

PATRIMONI ARTÍSTIC-CULTURAL:

*La Cruz Monumental de los Silos- Roberto Blanes Andrés.

HISTORIA:PERSONATGES DE BURJASSOT:

*Miguel Serneguet Andrés(1917-1970). Por Mirian Navarro Muñoz

NOVETATS

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Centre d´Estudis Locals de Burjassot. Jorge A. Alonso Berzosa