TITULO: TRAJE DE BASQUIÑA

DESCRIPCIÓN: El traje de basquiña (se hizo típico a principios del Siglo XIX) procede de una larga evolución a partir de una sobre saya o falda de la misma denominación utilizada hace siglos como complemento elegante y ceremonial. 

En el caso de Burjassot se compone de un pequeño cuerpo negro con cuello rizado, enaguas con una tela encima de basquiña (lisa o con pequeño dibujo) de unos 4-5 metros generalmente en negro, siendo de diversa tipología la tela empleada en su confección. Para su colocación precisa de un cojinete (‘polisó’), mantón de manila cubriendo espaldas y pecho perfectamente encarados, mantilla de tipo ‘terno’ negro bordado y situado sobre peineta baja en nácar o latón. 

Por último, se acompaña por las joyas transmitidas a lo largo de los años en la familia, siendo muy típica las ‘polcas’, aguja en el pecho cerrando el mantón y un gran abanico de la variedad ‘pericón’. Las características de esta basquiña es la cua o cola, la mantilla de terno y el pericón.

FUENTES DE INFORMACION:

Texto Luis Calderón Simón y foto del traje de Paco Alcantara. Complementos: Abanico grande o pericón, polcas, rosario, mantón de Manila y terno, propiedad de Marian Navarro Muñoz.

NOTA.- Se advierte de la obligación legal de respetar los derechos de autor, y de la prohibición total o parcial de reproducir estos textos sin la debida autorización de los autores; como así mismo respecto a las imágenes de las que se ha de dar su origen). 

Por el Consejo Directivo del Museo Virtual Histórico y Etnográfico de Burjassot

Vestido de CLAVARIESA. Burjassot. Año 1945. Foto del fotógrafo J. Llop, que utilizaba fondos proyectados, en su estudio de la plaza del General Weyler, nº 2 (actual plaza Constitución), de Burjassot. Propiedad particular. Todocolección.net

Vestido de VALENCIANA. Burjassot. Año 1946-(5-7-1946). Foto del fotógrafo Vendrell (Manuel Vendrell Miquel), con estudio en la calle Caudillo, nº 108 (actual Blasco Ibáñez), de Burjassot. Propiedad particular. Todocolección.net

CONSEJO.- Para poder ver cada fotografía a mayor tamaño se ha de teclear el cursor sobre la misma fotografía.

CONSELL.- Per a poder vore cada fotografia a major tamany s’ha de teclejar el cursor sobre la mateixa fotografia

Sol.licitut.- Des d’un primer moment hem expressat, posant-lo per escrit, que les sales d’este

Museu Virtual estan obertes a la participació de tots els visitants. Per això, també en esta

ocasió, tornem a recordar-ho respecte a l’elaboració d’esta secció del Museu, dedicada als

deports autòctons, i en estos casos concrets a l’Activitat Deportiva de les Birles i de la

Colombicultura.

Considerant la gran tradició d’estos deports, especialment de la Colombicultura       en

Burjassot, seria fenomenal que vostés aportaren qualsevol record, objecte o t testimoni

elacionat en estes activitats deportives, en la finalitat d’elaborar els corresponents artículs

descriptius, adaptats a la presentació establida. Gràcies.

Pel Consell Directiu del Museu Virtual Històric i Etnogràfic de Burjassot.  

Deport autòcton: Pilota Valenciana.

TÍTUL.- Fotografies del trinquet en Burjassot.

CARACTERÍSTIQUES. - Continuant l’aportació de nous objectes al Museu Virtual Històric i Etnogràfic de Burjassot, ací tenim tres fantàstiques fotografies que arrepleguen escenes del Trinquet de Burjassot.

La propietat de dites fotografies correspon, actualment, a la família del que va ser el fill de l’últim trinqueter del trinquet de Burjassot el Sr. Salvador Martí Blat, conegut pel seu sobrenom “Voro l’esquilaor”, el qual les va rebre de l’autor de les fotografies, el Sr. Felipe Cordellat.  Dites fotografies corresponen a un dia de partida de l’any 1949.

DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT.- Estes tres fotografies, possiblement siguen les úniques -conegudes- que plasmen aspectes del trinquet que estigué funcionant des de  l’any 1895 fins a 1963.

El Sr. Salvador Martí Blat ens proporcionà estes tres fotografies per a poder reproduir-les en una nova edició del llibre “El Trinquet de Burjassot”, que s’havia editat l’any 1995; així com també per a incloure-les en el posterior llibre titulat “Els malnoms tradicionals d’un poble de l’Horta valenciana, Burjassot” que escriviren Francisco Andrés Estellés (“Paco Barraig”) i Santiago López Garcia, editat per l’Associació Cultural l’Almara (de Burjassot) , en el seu quadern nº 3, l’any 1997.

També, anys després, el Sr. Salvador, al ser invitat com entrevistat al programa de ràdio que es va emetre en l’espai radiofònic “Arrels i tartana” de Ràdio Burjassot, en data 12 de decembre de 2017, mostrà estes mateixes fotografies als entrevistadors. Posteriorment, dites fotografies varen ser ensenyades en el grup de Facebook  titulat també “Arrels i tartana”.

NOTA.- Tota esta informació procedix del llibre titulat Del trinquet de Burjassot i el seu món, el qual s’ha editat durant el principi del confinament sanitari, concretament, el 15 de juny, d’este funest any 2020.

Cal explicar que dit llibre encara no s’ha pogut presentar públicament ni distribuir al públic llector, precisament per les llimitacions a que ens ha obligat la pandèmia del terrible virus Covid19. No obstant, pot reservar-se per tal d’adquirir-lo en les llibreries de Burjassot.

PROPIETAT ACTUAL DE LES FOTOGRAFIES: Salvador Martí Gallardo, en representació de la família de son pare, Salvador “Voro” Martí Blat.

FONT D’INFORMACIÓ: Llibre titulat “Del trinquet de Burjassot i el seu món” de Santiago López García, en la colaboració d’Arturo Cervellera Moscardó, publicat per autoedició, en el patrocini de l’Associació Cultural L’Almara de Burjassot. Elaborat entre abril-maig 2020. Text de l’articul.- Santiago López García.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos. Així mateix, respecte a les imàgens s’ha de citar la seua procedència i autoria). Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de Burjassot.  

Esta fotografia, treta per Felipe Cordellat, està feta en 1949 i plasma l’aspecte que oferia el trinquet de Burjassot un dia de partida, on s’aprecia en perspectiva el costat del dau; el públic en l’escala, en la llonja, en el palquet i en la galeria del dau; els pilotaris: Ibáñez (de Casinos), Pelets i Patilla IIº. Fotografia que aportà el seu propietari Salvador Martí Blat.

Esta fotografia, treta per Felipe Cordellat, està feta en 1949 i plasma una escena d’un dia de partida en el trinquet de Burjassot, on s’aprecia el pilotari Pelets, jugant, prop al tamborí. Fotografia que aportà el seu propietari Salvador Martí Blat.

Esta fotografia, treta per Felipe Cordellat, està feta en 1949 i plasma una escena d’un dia de partida en el trinquet de Burjassot, on estan retratats els cinc pilotaris participants en aquella partida; el trinqueter, “Voro” Salvador Martí Herrero; i l’administrador, D. Filiberto. Foto que aportà el seu propietari Salvador Martí Blat. (Publicada en el llibre Els malnoms tradicionals d’un poble de l’Horta Valenciana, Burjassot. 1997).

TÍTUL.- GUANT I PILOTA DE VAQUETA PROPIETAT DE SALVADOR MARTÍ BLAT.

DESCRIPCIÓ TÉCNICA.- Es tracta de dos peces, sumament interessants en el patrimoni cultural, històric i etnogràfic de Burjassot: un guant per a jugar a pilota valenciana, així com una pilota de vaqueta, que es varen utilisar en el Trinquet de Burjassot poc abans de ser tancat definitivament.  

CARACTERÍSTIQUES FISIQUES.- El guant és de cuiro, i porta cosides unes betes per a poder subjectar-lo a la ma del pilotari. La pilota es denomina “de vaqueta”, precisament per estar feta en pell bovina.

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA.- El Sr. Salvador Martí Blat, propietari original d’estos objectes, era un gran aficionat a la pilota valenciana, i especialment al trinquet. No debades era fill de Salvador Martí Herrero, que fon trinqueter del trinquet de Burjassot en dos períodes distints: un, des de l’any 1936, fins a l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, i l’atre, posteriorment des de finals de 1939 fins al tancament del trinquet en l’any 1964, eixercint l’activitat en molta dedicació. Salvador “fill” va viure en aquell ambient, i adquirí els coneixements per ajudar al manteniment del trinquet, inclús fent la llabor de “marchador” en les partides.   

El senyor Salvador Martí Herrero, era conegut popularment com “Voro, l’esquilaor” , renom que passà al seu fill Salvador Martí Blat. Els dos foren l’anima del trinquet, portant-lo en lloguer durant un llarg període de la seua historia. En 1964, per una sèrie de circumstàncies d’aquella época, el trinquet tingué que donar fi a la seua activitat al ser venut per la propietat a un constructor de finques.  Com a record del trinquet, Voro “fill”, guardà com a estimades relíquies el guant i la pilota en que es jugà alguna de les últimes partides, així com algun atre objecte tal com un tros de la corda de separació de la cancha, que tallà per a testimoni.

El tancament i demolició de l’edifici del trinquet fon una gran pena. I guardava estos objectes com un ben estimat, que en molt de gust haguera entregat en un Museu Històric i Etnogràfic de Burjassot. Pero com se sap, mai va ser possible; el Museu, per ara, és un somni.

Al faltar Salvador, en decembre de 2019, passaren els objectes a propietat de la seua senyora.

PROPIETAT ACTUAL.- Salvador Martí Gallardo, en representació dels hereus de son pare Salvador “Voro” Martí Blat.

FONTS D’INFORMACIÓ.- Llibre titulat “Del trinquet de Burjassot i el seu món” de Santiago López García, en la colaboració d’Arturo Cervellera Moscardó, publicat per autoedició, en el patrocini de l’Associació Cultural L’Almara de Burjassot. Elaborat entre abril-maig 2020.

AVÍS.- Poden vore la portada d’este nou llibre en la BIBLIOTECA d’esta mateixa web Centre d’Estudis Locals de Burjassot, així com la primícia del seu llançament.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

        Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de B.  

TÍTUL.-Tir i arrossegament; deport rural autòcton.

CARACTERÍSTIQUES DEL DEPORT.- El deport autòcton del “tir i arrossegament” és un deport autòcton de la Comunitat Valenciana, que consistix en l’arrossegament d’un carro carregat en sacs d’arena per un cavall, dos, o inclús tres. El seu orige, segons la versió més estesa, es remonta a la dècada dels anys 1940 com una pràctica en la que participaren els llauradors i carreters propietaris de cavalleries de treball.

La competició té lloc sobre una pista habilitada d’arena per a fer-la més complexa, pero intentant estalviar accidents. La pista sol tindre una llongitut de 50 o 60 metres, i una amplària de 3 metres. Es fan varies categories, segons el pes de cada cavall. I en relació al seu pes es carreguen els carros en la tara corresponent.

Actualment està reglamentat. I està completament prohibit fer maltracte als cavalls, encara que han de fer un gran esforç, a l’igual que fan els propis carreters.

Per a ser guanyador de la proba, s’ha de recórrer la pista en el menor temps possible, tenint en compte que han de fer-se tres parades obligatòries convenientment senyalisades, normalment en unes banderetes marcades en el trayecte de la pista.

Els cavalls solen classificar-se, segons la seua constitució, en rossins, haques, i percherons. Segons la meua humil explicació, el rossí és un cavall de treball de mijana talla; l’haca és un cavall més be menut i fort; i el percheró és un cavall de gran tamany, i de gran força, pel seu cos corpulent i el tindre molt de bascoll. I es nomena aixina per ser una raça de cavalls que tingué el seu orige en la regió francesa de La Perche.     

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA.- Ací en Burjassot, n`hi ha varis propietaris de cavalls de càrrega, a banda dels de passeig, que també es dediquen al deport; pràcticament tots estan associats a la Penya el Cavall (de Burjassot), que participen en competicions i també organisen cavalcates i exhibicions. Les proves d’esforç de cavalls sempre han segut normals, com és llògic; pero la motorisació arrasà en tot això. No obstant, ací en Burjassot, tornà a ressorgir, pero ara com afició, gracies a l’iniciativa del Sr. Francisco Blat Cebrià (conegut popularment com “Paco el Burro” -pel malnom d’ascendència paterna- o també “Capa” -pel sobrenom d’ascendència materna-). Paco, burjassotí, llaurador i propietari de cavalleria, coneixia que en el carrer Sagunt de Valéncia mantenien la tradició de dur les cavalleries a beneir-les a la parròquia de Sant Antoni Abad; costum que ací es feya molts anys abans en la plaça del Pouet, i que ya s’havia perdut. I, tal com em contà -en el 2006- el seu fill, Rafael Blat Vicente, tant son pare com atres llauradors i amants de les costums valencianes anaven al camí de Valéncia a Orriols (final del carrer Sagunt) a dur les seues cavalleries. Resulta que els de Burjassot es reunien a continuació per a fer un dinar de germanor en casa de l’amic Pascual González (forner de Chirivella). Un dia d’aquells, el Sr. Paco Blat Cebrià, mentres dinaven, proposà als seus amics i coneguts celebrar la festivitat ab la benedicció dels animals també en Burjassot. I ab l’ajuda de la Cambra Agrària, de l’Ajuntament i del capellà parroquial ho varen conseguir. Així es va tornar a crear l’Associació per a la Festa tradicional en Burjassot de Sant Antoni Abad, que s’havia anat perdent pels canvis socials i especialment del món agrícola de Burjassot. Aixina, concretament, en l’any 1980 es coordinaren per a organisar la festa. Ab el pas del temps, la Penya “El Caballo”, anà evolucionant i també es dedicà a promocionar el deport del “Tiro y arrastre” ab cavalleries. La idea prosperà i es varen comboyar Antonio Sebastià Ferriol (Toni Malull); Manuel Sebastià Paredes (Nelo Malull); Enrique Andrés (Mijafiga); German Suay Marco (de Germàn); Pepe Ferrando; Eduardo Alfaro; Domingo Riera; Parranda; Pascualo; el Tripero, etc. En 2007 el seu president era José Antonio Benlloch (Pepe Pancheta).

LLOC DE COMPETICIÓ.- En cada poble on es practica este deport, són els propis llauradors els que adeqüen el terreny per a fer les pràctiques en les seues cavalleries, aixina com les competicions, adaptant alguns camps que ya no es treballen. En el cas de Burjassot, s’han vingut fent concursos en la partida de l’Almara, també en la partida de la Coma (descampat prop d’on estigué el Rajolar), en la partida dels Racó dels Pins (camp allargat situat entre la séquia de Moncada i la séquia de Tormos), i últimament en uns camps, en la partida de la Canaleta, que pels perversos resultats de cert Pla d’Ordenació Urbana han passat a convertir-se en solars.

FONT D’INFORMACIÓ.- Llibre “Aproximación a la Historia de Burjassot y su entorno” de Santiago López García. Foto nº 53, publicat per l’Ajuntament de Burjassot en 1989. I el treball inèdit de S.L.G., “L’Univers agrari de Burjassot i àrea propera” de 2003. I l’artícul titulat “Investigación en torno a la festividad de San Antonio Abad en Burjasot y a su olvidada ermita”, en el llibret de festes: “Fiestas en Honor a la Stma. Virgen de la Cabeza y a San Miguel Arcángel”, Burjassot, setembre 2007. S.L.G.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos. Així mateix, respecte a l`image s’ha de citar la seua procedència i autoria). 

Pel Consell Directiu del Museu Virtual H. i E. de Burjassot.  

TÍTULO.- PARCHÍS Y LA OCA, TABLEROS DE JUEGO. Año 1925.

IDESCRIPCIÓN DE LOS OBJETOS.- Tableros de juego adquiridos por los abuelos maternos de José Ramón López Carceller, el matrimonio formado por Vicente Carceller y Trinidad Jordán, sobre el año 1925. Se trata de sendas cartulinas donde están dibujados los juegos, colocadas sobre un tablero enmarcado, para facilitar su uso, tanto el del parchís como el de la oca. El del juego de la oca está protegido con un cristal plano, y el del parchís no lleva cristal, y el dibujo tiene motivos vegetales. DESCRIPCIÓNES DEL JUEGO DEL PARCHÍS Y DE LA OCA.- Respecto a estos tableros de juegos, tanto el del parchís como el de la oca, es del modelo más generalizado, siendo unos juegos de mesa que prácticamente estaban en todas las casas para distracción y entretenimientos familiares y de amistades, sentados todos alrededor de una mesa, pasando ratos de diversión.

El parchís es un juego que tiene su origen en la antigua India, y por tanto es muy antiguo, el cual fue evolucionando, hasta estructurarse en la forma tradicional que presenta, por ejemplo, este modelo, el cual consiste en una tabla de forma cuadrada,  donde están dibujados en cada una de las esquinas cuatro cuadrados o casas, cada una de un color, que sirven de lugar de salida de las fichas de cada uno de los jugadores. Dichas fichas han de desplazarse por sus respectivos pasillos o caminos que llegan a un cuadrado central o meta; logrando ganar el jugador que consigue poner todas sus fichas en su respectiva meta.

Generalizando y resumiendo mucho la descripción del juego del parchís, cabe decir que los jugadores suelen ser, normalmente, cuatro o dos, aunque hay otras modalidades. Cada jugador juega con un dado y cuatro fichas del mismo color. Cada uno de los jugadores tiene otras cuatro fichas de distinto color, pues pueden ser amarillas, rojas, verdes y azules, si bien en este parchís el cuarto color es un gris. Todos los jugadores harán avanzar todas sus fichas por separado tantas casillas como el número que salga en el dado de seis caras boca arriba tras removerlo en su correspondiente cubilete. En el camino se intentarán comerse a las fichas de los demás, alcanzándoles al ir avanzando por el camino, pues el primero que llega a su meta es el que gana.

El juego de la Oca, tiene un origen mucho más moderno, pues surgió en Florencia a finales del siglo XVI, poniéndose de moda en los ámbitos cortesanos durante el siglo XVII y XVIII, hasta llegar a popularizarse en el siglo XIX y XX. Es un juego parecido al parchís en su concepción, si bien tiene reglas y estructura propios.

PROPIEDAD ACTUAL.- Propiedad de José Ramón López Carceller.

FUENTE DE INFORMACIÓN.- José Ramón López Carcelller y Marian Navarro Muñoz. 

(NOTA.- Se advierte de la obligación legal de respetar los derechos de autor, y de la prohibición total o parcial de reproducir estos textos sin la debida autorización de los autores; como así mismo respecto a las imágenes de las que se ha de dar su origen). Por el Consejo Directivo del Museo Virtual Histórico y Etnográfico de Burjassot.