Centre d´Estudis Locals de Burjassot
Centre d´Estudis Locals de Burjassot

                                  COL.LECCIÓ D´EINES DEL CAMP

 

CONSEJO.- Para poder ver cada fotografía a mayor tamaño se ha de teclear el cursor sobre la misma fotografía.

CONSELL.- Per a poder vore cada fotografia a major tamany s’ha de teclejar el cursor sobre la mateixa fotografia

 

TÍTUL.- FORCAT DE LLAURAR, PROPI DE L'HORTA I CAMP VALENCIÀ.

DATACIÓ.- Finals del segle XIX i principis del XX. Materials.- Fusta flexible i ferro forjat. Procedència.- www todocoleccion.com.

Ubicació actual.- propietat privada.   

TITUL.- GANCHOS (DE FERRO) PER AL FEM. /GANCHOS DE SACAR ESTIERCOL.

Descripció.- Esta peça de la “col·lecció d’aïnes del camp” de la SALA (3) D’ETNOGRAFIA, és un tipo d’aixada especial que està dissenyada formant un conjunt de tres pues o “ganchos” (en forma de banyes) que estan unides constituint una sola peça. El canó és corbat, i el travesser consta d’un ferro que fa colze, acabant en un allojament cilíndric semblant a les de les llegones on va encaixat un mànec de fusta (d’om o de llidoner). S’utilisava per a arreplegar el fem de les quadres i els femers, omplint els cabassos en el fem; així com per arrastrar-lo al lloc desijat o per a escampar-lo pels camps.  

Procedència.- Conjunt d’aïnes o ferramentes agrícoles dels avantpassats llauradors  de la família Colomer-Lleó.

Propietat actual.-  Descendents de la família Colomer-Lleó.

Font d’informació.- “Treball d’investigació: L’Univers agrari de Burjassot i àrea propera”, escrit per Santiago L. G. (en 2003).

 

Títul.- Garbelladora mecànica, activada manualment, per a collir les chufes en el terreny.

 

Fotografia de F.B.R..- Espectacular escena agrària, en un camp de Burjassot, on una colla d’hòmens garbella la terra ab la màquina collidora per a separar les chufes.

 

Característiques técniques.- Esta garbelladora manual s’utilisava normalment fa uns quaranta anys. És una màquina accionada a mà, que consta d’un gran bombo o cilindre rotatori que actua com una destriadora. La seua utilitat és porgar la terra que s’introduix junt en els tubèrculs de la chufa, de forma que, al fer-les passar per esta espècie de garbell, queden separats, puix, encara que la terra ha de ser arenosa i es procura collir en el moment eixut adequat, sol quedar-se barrejada en les chufes. Esta màquina ya no s’utilisa per necessitar molta mà d’obra per a garbellar la terra, cosa que hui en dia no seria rendible econòmicament.

Descripció de la fotografia.- L’objecte d’esta esplèndida fotografia va ser el deixar constància del treball d’una colla de llauradors, collint la chufa en un camp de Burjassot; concretament en la zona propera a la partida de l’Alborgí, puix es pot apreciar que el camp està front a l’Alqueria del Pi (o de Barraig), on també està el gran pi quan ya estava sec. Al fons, a mà esquerra, apareix la pinada de la devesa de Carsí (o de l’Eixereta). I al fons, a mà dreta, es veu la Serra de Porta-Celi.

Per a servir la garbelladora, n`hi ha ací un grup d’hòmens; en esta cas són dotze, que es distribuixen en tres quadrilles; la primera va en lligones (o llegones) omplit els cabaços que passen a ser abocats per una atra quadrilla al garbell cilíndric, el qual és accionat manualment de forma rotatòria; resultat de cendre la terra queden separades les chufes. Així, per una part es cullen les chufes, mentres que, com es pot apreciar, van tornant a deixar la terra en el camp en muntons simètrics.

Actualment ya no es fa aixina, puix ara es compta en maquinaria moderna mecanisada, accionada per un sol home ab el motor dels tractors moderns.

Descripció històrica.- Abans de l’industrialisació, la collita de la chufa es feya tota ab les ferramentes de braç i les mans, tamisant la terra per tal de porgar-la ab grans garbells. En temps més recents, tal com quedà plasmat en esta meravellosa fotografia, que arreplega una preciosa i històrica estampa agrícola de fa varies décades, els llauradors passaren a collir la chufa en l’ajuda d’uns grans bombos cilíndrics que com sedassos tamisen la terra per a garbellar la chufa, pero fent-la accionar en les mans.

L’image correspon a un hivern, que és quan es cull la chufa, possiblement per decembre-giner, entre els anys 1985 i 1990.

Procedència de la fotografia.- Esta excel·lent fotografia, va ser treta pel fotògraf professional Francisco “Paco” Bonora Ros, que tingué el seu estudi i comerç fotogràfic en el carrer Cervantes cantó en el carrer Queipo de Llano, 23 (actualment c/ Mariana Pineda). Com he dit en diverses ocasions, l’amic Bonora era un fotògraf professional que, pels anys 1960-70 i 80, eixercia la professió atenent a la clientela assídua del poble, fent reportages de bodes, batejos, festejos, etc. Pero per iniciativa pròpia tingué el gust de fer fotografies que arreplegaven instantànies d’edificis monumentals de Burjassot, i també de paisages de l’horta. La seua sensibilitat especial per captar la poesia dels ambients artístics i agraris de Burjassot, quedaren plasmades en diverses fotografies. Algunes de les quals utilisà per a reproduir-les en gran format per a adornar els “halls” o entrades de finques i oficines. Totes elles eren en blanc i negre. Esta fotografia -en color- és de les poques que feu d’esta temàtica en l’época posterior, quan s’estengué l’us popular de la foto de color. 

Font d’informació.- Treball inèdit de Santiago López Garcia, titulat “L’Univers agrari de Burjassot i àrea propera”, de 2003. Per Santiago L. G.

 (NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

Pel Consell Directiu del Museu Virtual Històric i Etnogràfic de Burjassot.  

LA VERTEDERA

s'usava per voltejar la terra i preparar-la per la sembra. Per moure  s'usaven  les  mules  o  ases  i després  d'ella  l'agricultor  per  dirigir-la. Les parts més importants són: Llit de ferro. Reixa o enformador. La  teula,    per    voltejar    la    terra. Dos   esteves.   El   llit   subjecta   totes aquestes peces al timó

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

Ubicació actual: Propitat privada. V.B.A.

                                 ELEMENTS CONSTRUCTIUS AGRARIS

TÍTUL.- Séquia de Fartamal o Fartamals (abans dita Faytanar).

DESCRIPCIO.- De les tres séquies d’orige medieval, que creuen terrenys de Burjassot, l’única que regava exclusivament camps del terme de Burjassot, era la denominada de Faytanar, que posteriorment anà nomenant-se Fartamal, i més recentment Fartamals. Dic “regava” puix la transformació de les terres agrícoles a ampliació del casc urbà l’ha eliminada. Esta séquia deriva de la séquia “mare” de Moncada, prop del Molí de Bonany i junt a l’alqueria del Canonge. Concretament arribava a la zona més alta possible de regar “per gravetat” de Burjassot. I per la seua alta cota i poca pendent, solgué tindre problemes de velocitat en el cabdal, dormint-se el reg en prou ocasions que ocasionaven molèsties entre els regants.

Entra al terme de Burjassot per la partida de la Capella, on a pocs metres de la seua “fesa” naix el primer roll o derivació, denominat “roll de l’Oixet”. Continuava en direcció a L’Almara, on tenia atres varis rolls, i prosseguia fins creuar el carrer General Prim i arribar a l’inici de la zona baixa de la Coma. Justament ací passava a denominar-se “séquia del Bollo”. I,  al no poder pujar més enllà el reg, girava en redó en direcció a les terres on estigué la Granja, abraçant les terres de la fondalada de l’Almara, passava per davall del carrer Pintor Goya (antic assegador) i continuava recta, vorejant el carrer Bautista Riera fins arribar al carrer Cervantes, on es derivava una “fila” a la zona de la Devesa del Castell, i un atre “braç”,  per sota terra, es derivava als horts que estaven per la Devesa de Mallent, caient els sobrants novament a la séquia de Moncada, per la Devesa de Carsí.

En el pas del temps, es varen anar transformant els sectors agrícoles més alts a solars urbans, degut a l’ampliació del caseriu des de les primeres dècades del segle XX. I, aixina, sense control, anaren desaiguant a dita séquia els abocaments de les cases properes al recorregut, per la zona del Barri del carrer Progrés, etc., fins convertir-la en una androna antihigiènica que tingué que estalviar-se el seu us, havent de construir el modern i l’actual sistema d’albellons.

SITUACIÓ ACTUAL.- A excepció del tram que va des de la seua fesa junt al Molí de Bonany fins al pas a nivell en l’estació de Cantereria, on encara es manté el traçat, el rest de la séquia pràcticament està desapareguda, engolida per l’ampliació urbana. No obstant, a conseqüència de les recents obres en febrer del 2007 de peatonalisació del carrer Cervantes (antigament denominat “Carrer de la Cequiola”), que trencaren la coberta del túnel per on transcorria la séquia, resultà que aparegué a la llum el migeval traçat urbà d’esta séquia també denominada, en els documents del segle XIX, com Faitanar. I, com dites obres havien de realisar-se, es tornà a tapar en materials moderns. Tenim notícia de que es faria un informe tècnic d’este tram, pero no es va fer públic -que sapiam-.

Lamentablement, l’Ajuntament de Burjassot, a propòsit, ha decidit no protegir, ni la séquia ni cap element de la mateixa, abocant-la a la seua desaparició total, encara que entre atres qualitats de valor és l’únic vestigi del sistema de reg genuïnament burjassoter.

DESCRIPCIO HISTÒRICA.- És l’única séquia que exclusivament regava terres de Burjassot.  El seu orige és molt antic. I en el documents medievals més antics figura com “cequiola de l’Almara”, com també, en el seu topònim “Faytanar”, que delaten el seu orige en temps de l’ocupació per les ètnies arabisades. Tal com s’explica en l’estudi d’investigació que presentí al IIº Congrés Universitari d’Història Comarcal, dit topònim “Faytanar” o “Faitanar”, encara que coincidix en una atra séquia que també pren aigua del riu Túria, he demostrat que és sols una conjunció terminològica, i per tant no s’han de confondre, puix són diferents; entre atres motius perque la de Burjassot naix junt al Molí de Bonany derivant de la séquia de Moncada que pren l’aigua pel marge esquerre del riu. I per contra, l’atra forma part del sistema hidràulic Quart-Benager-Faitanar que pren aigües directament del marge dret del riu Túria, i després de derivar-se de la séquia mare en les llengües de Sant Onofre rega les partides dels termens de Mislata, Chirivella, Picanya, Paiporta i Valéncia on està concretament la partida denominada de Faitanar, i des d’allí es dirigix a Benetússer on desemboca en la séquia de Favara.

Una atra peculiaritat de la séquia de Faytanar o Fartamals de Burjassot és, que, des de molt antic fins al segle XIX, era nomenada com séquia pertanyent al “comú”, és dir, de la corporació veïnal, encara que tenia la seua pròpia comunitat de regants, puix segons documents consultats, el seu tram mig era considerat com un reg urbà, puix -per antics drets- havia de mantindre un cabdal continu per a que poguera servir d’apaga-fòcs (aprofitant-la en cas d’haver de sufocar un probable incendi en les cases del poble).

FONT D’INFORMACIÓ.-Artícul titulat “La séquia de Fartamal, escrit per Àngel i Santiago López Garcia, publicat en la Revista Nucli Antic (revista de l’Associació de veïns Nucli Antic de Burjassot) nº 13, pàgs. 63-65, de juny 2009. Artícul titulat “Aproximació a la descripció i estudi dels barris de Burjassot:” (4ª entrega) "El barri de l'Almara” (1ª part)”, escrit per Santiago López Garcia, publicat en el bolletí de l’Associació Amics de Sant Roc.  Any 2010. Noticia del 14 febrer 2007 en el periòdic Levante; i noticia del 20 febrer 2007 en el periòdic Tu Periódico Local. I el  treball d’investigació titulat “La  séquia de Fartamal (Faytanar) de Burjassot, víctima del creixement urbanístic”, de l’autor Santiago López García, presentat com a comunicació en el IIº Congrés Universitari d’Història Comarcal. C. E. U. Abril 2011.

PROCEDÈNCIA DE LES FOTOGRAFIES.- 1) Tram genuí de la séquia de Fartamal per la partida rural de la Capella. Fotografia treta per Àngel López Garcia, en giner de l’any 2006. 2) Tram subterràneu urbà de la séquia de Fartamal, destapat durant les obres de peatonalisació del carrer Cervantes. Fotografia treta per Àngel López Garcia en febrer de l’any 2007. Text de Santiago L. G.

(NOTA.- Se advierte de la obligación legal de respetar los derechos de autor, y de la prohibición total o parcial de reproducir estos textos e imágenes sin la debida autorización de los autores y titulares). Por el Consejo Directivo del Museo Virtual H. y E. de Burjassot.  

Títul.- Partidor o llengües d’Alborgí-Burjassot.

Descripció general.- Entre els elements constructius agraris de Burjassot, destaca per damunt de tots l’enfilat de séquies que reguen els camps de l’Horta. Una de les dos séquies principals és la séquia de Tormos, de la qual deriven diverses files. I per a distribuir el reg es dissenyaren antigament uns elements denominats partidors, que adopten el tipo de “llengües” i que servixen per a dividir el canal principal en dos nous braços. Un d’estos partidors és el denominat “llengües d’Alborgí-Burjassot (també denominat de Borbotó-Burjassot), que és com es denominen cadascun d’estos braços que reguen zones diferents.

Donada la seua importància etnològica i patrimonial consta en l’inventari de bens de rellevància local (B.R.L.) de l’Ajuntament de Burjassot, i en el bens etnològics de la Generalitat Valenciana (B.I.C.).

Ubicació.- Este partidor està en mig del caixer de la derivació de la séquia de Tormos, molt prop de l’eixida del poble pel Portalet, quedant a mà esquerra a la vora de l’antic camí de Burjassot a Valéncia, i davant d’on s’assolà l’antiga alqueria dels Frares. Abans, tot este espai estava rodejat de camps i sendes agràries. Pero, actualment, a l’haver-se urbanisat i alçat el nivell de la plaça que ara allí n’hi ha, ha quedat enfonsat. I així mateix ha quedat tancat entre reixes de protecció per als vianants, que ya havien augmentat al construir-se molt prop el col·lege Mare de Déu dels Desamparats. Últimament li s’han fet unes modificacions per a canviar l’antic sistema de taulons per un modern torn, havent-se eliminat els caixers de terra, i en el seu lloc s’ha formigonat tot el conjunt. 

Característiques técniques.- Entre atres informes de la D. G. de Patrimoni dels autors R. Lloria, S. Selma i E. Guinot l’obertura per a l’entrada d’aigua a la séquia de l’Alborgí, que és la principal, té 82´5 cm. d’ample, mentres que el braç de Burjassot només mesura 41 cm.; encara que pot augmentar-se, segons necessitats. Les proporcions de cabal, segons l’investigador Sergi Selma, són de 2´5 i 0´5 “taules” per als braços d’Alborgí i Burjassot respectivament. Encara així, fins no fa molt de temps, encara es disposava també d’uns taulons de fusta que permetien variar el volum i la direcció dels cabals d’aigua derivats cap a una séquia o l’atra.

Descripció arquitectònica.- Fins ara, les llengües d’Alborgí-Burjassot conserven el tallamar, construït per mitjà de dues fileres de carreus, i els dos mollons laterals, també de carreus de pedra. El de la dreta està encastat en la paret lateral del nou caixer de formigó, mentres el de l’esquerra consistix en un gran bloc de pedra tombat sobre el llit de la séquia, de 124 cm. de llongitut per 40 cm. d’ample i 40 cm. d’alt. Ab eixa disposició es bloqueja en gran mida l’accés d’aigua a dit braç, corresponent-li a la séquia mare el doble de l’aigua de la que entra per l’atre costat. L’importància d’este sistema de partició d’aigües està en qué resulta permanent, dividint-se l’aigua de forma “proporcional” segons té establit des de temps immemorials. No obstant, la grandària i els materials del caixer han variat ab el pas del temps, pero lo que no a canviat són les proporcions que han de mantindre les dues entrades d’aigua. 

Descripció històrica.- Segons els informes tècnics, la seua construcció és anterior al 1238, és dir, de l’época de l’ocupació sarraïna, d’abans de l’arribada de Jaume I a les terres valencianes, si be va ser readaptada al voltant de 1870. El partidor d’Alborgí-Burjassot és del tipus de “llengües”, que consistix  en un tallamar situat a l’interior de la séquia mare (principal) de Tormos, i que partix el cabal d’aigua de la mateixa en atres dos de nous: el de la séquia o fila d’Allborgí i la fila de Burjassot. El nom peculiar d’este tipus d’element hidràulic es deu a la seua forma física dins del caixer de la séquia, en la mateixa direcció del corrent de l’aigua, que després de la partició genera els dos nous caixers, els quals discorren quasi paral·lels durant el seu tram inicial, només separats per un espigó central. La fila que va en direcció a l’antiquísima partida Alborgí i les hortes de Borbotó passa abans per dins del vetust Molí de la Sal, al ha estat aportant força fins a no fa molt de temps.

Procedència de les dos fotografies.- 1) Fotografia procedent de les fiches dels elements d’arquitectura hidràulica, catalogats per la Conselleria de Cultura (àrea de Patrimoni) de la Generalitat Valenciana. 2) Fotografia procedent de les fiches dels elements d’arquitectura hidràulica catalogats per part de la Universitat Politècnica de Valéncia, per encàrrec de la Generalitat Valenciana. 2017.

Fonts d’informació.- Artícul de Santiago López García, titulat «El Partidor o “Llengües” d’Alborgí, Burjassot», en la revista El Nucli Antic (Revista de l’Associació de Veïns Nucli Antic de Burjassot) número 13, juny 2009.

Treball de S.L.G. titulat “Características de la red hidráulica en el Burjassot medieval”. 1996.

Tesis de Sergi Selma Castell, titulat “Paisatges Històrics, patrimoni i didàctica (les Séquies i les Hortes del Tribunal de les Aigües de Valéncia)”. Universitat Jaume I de Castelló. Juliol 2014.

Fiches de “Elementos de Arquitectura Hidràulica. Universidad Politécnica de Valencia” (per al Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia). Generalitat Valenciana. 2018. Per Santiago L. G.         

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

Pel Consell Directiu del Museu Virtual Històric i Etnogràfic de Burjassot.  

 

Títul.- Partidor o “llengües” de Benicalap - Les Barraques (o del Raig).

Descripció general.- El terme de Burjassot ha tingut diverses partides d’horta, pero alguna ya ha patit la seua desaparició. Entre dites partides, estaven les que col·lindaven ab el terme de Benicalap, les quals es regaven en aigües dutes per la séquia de Tormos; esta séquia que naix directament del riu Túria, du en el seu primer tram un recorregut casi paralel a la séquia de Moncada. Més avant es dividix en dos braços: un que va a Burjassot per la partida propera a Beniferri, i l’atre en direcció a Benicalap, pero este braç a l’arribar a la partida de Pont Trencat (en Burjassot) es desvia cap a la dreta per donar reg a varies partides rurals de Burjassot i més avant a les de Benicalap. Justament, on coincidixen les llindes del terme de Burjassot en les antigues de Beniferri, hi havia funcionant, fins als anys 1980, un partidor de cabal, denominat “Llengües de Benicalap–Les Barraques” (que més antigament fon denominat “Llengües del Raig”), puix també donava reg a la partida de Raig, si be a principis del segle XX esta fila ya havia passat a denominar-se de Ferrando.

Donada la seua importància cultural i patrimonial consta en l’inventari de bens de rellevància local (B.R.L.) de l’Ajuntament de Burjassot, i en el bens etnològics i arqueològics de la Generalitat Valenciana.

Ubicació.- Este partidor estava, justament, en el llindar dels termens territorials de Burjassot i Beniferri, i prop del de Benicalap (prop d’on ara estan les vies del tren-metro a l’arribar a l’estació de l’Empalme). La seua situació estava en mig del caixer del braç de Benicalap (procedent de la derivació de la séquia mare de Tormos). Abans, tot este espai estava rodejat de camps i camins agraris. Aixina estigué, fins als anys 1990, en que l’Ajuntament de Valéncia i la Conselleria d’Infraestructures mamprengueren definitivament la construcció d’una nova ronda de transit (el III Cinturó de Ronda a Valéncia). Conseqüentment, les hortes, on estava el partidor de Benicalap-Les Barraques o del Raig, quedaren afectades per unes colossals obres urbanístiques consistents en l’excavació de les seues terres per a traçar l’autovia denominada CV-30, és dir la Ronda Nord. Resultat de dites obres, les terres agrícoles havien de desmuntar-se, i els restes del partidor de la séquia de Tormos quedaren en principi enrunats. Pero al decidir excavar el terreny per al traçat de l’autovia, es tingué, finalment, el trellat de no tirar les seus pedres a l’abocador, sino recuperar-les i traslladar-les a un lloc adaptat, encara que el resultat ha adoptat una posició incorrecta.

Aixina es va fer un estudi i excavació arqueològica, en 2005, encarregada a una empresa especialisada, OFITESC (Oficina Técnica de Servicios Culturales); decidint-se recollir i traslladar els restes del partidor que tenen l’estructura de “llengües” a un lloc proper, concretament a un racó resultant entre l’estació de l’Empalme i la vora del mur lateral de l’autovia, recreant un espai arqueològic museisat. Definitivament, el dia 12 de giner de 2009, fou inaugurada pel Secretari d’Infraestructures i Transports la nova ubicació completament en el terme municipal de Burjassot.

Passats un anys, els panells informatius així com l’espai anaren deteriorant-se sense que la Conselleria d’Infraestructures les mantinguera en bones condicions, per lo que l’alcalde, J. S. sol·licità en 2013 el poder fer-se càrrec l’Ajuntament de Burjassot del seu manteniment; cosa que va aconseguir finalment. Els anys han passat, l’alcalde tornà a canviar ab les noves llegislatures, i el lloc ara està com està.

Descripció arquitectònica.- Este partidor adopta la forma de “llengües” que dividix el cabal del braç de Benicalap (derivat de la séquia mare de Tormos) en dos nous braços proporcionals a la dotació d’aigua que cadascú té assignat.

Els dos braços, d’esta obra hidràulica, es denominen respectivament: de Benicalap, que corria per la dreta, i el de les Barraques o del Raig, que corria per l’esquerra.

Per a partir el cabal, n’hi ha al mig del caixer un tallamar (o llengüa) compost per dos blocs de pedra que fan front a l’aigua en forma apuntada, i que segons l’arqueòleg Sergi Selma, té 1´30 m. de llongitut. Així mateix, al terra n’hi ha una gran llosa de pedra gitada horisontalment. La boca del partidor fa 2´10 m. d’ample.

Descripció històrica.- Les hortes que s’estenien per les terres on coincidixen els termens de Burjassot i Benicalap tenen un orige molt antic. I evidentment, per a regar-les adequadament es va construir el corresponent partidor de distribució d’aigües, el qual, segons els arqueòlegs que l’han estudiat, molt possiblement va ser dissenyat i construït per agrimensors/topògrafs egipcis, al voltant dels segles X-XI, en els temps que el territori valencià estigué ocupat per les ètnies arabisades. Este partidor, que té un disseny de “llengües”, el coneguem ab la denominació que s’emprava a finals del segle XIX i principis del XX, que fa referència als seus dos braços: el de les Barraques o del Raig, i el de Benicalap. Cal tindre en compte que tingueren estes terres una gran relació en Burjassot, puix gran part d’esta zona, i especialment el Molí del Raig, varen pertenèixer al Real Col.lege de Corpus Cristi, que era el Senyor Territorial de Burjassot.

Procedència de les dos fotografies.- 1) Fotografia procedent de la noticia de C. Fernández, donada en el periòdic Las Provincias de data 7-3-2005.

2) Fotografia d’Antonio Marín Segovia, publicada en agost 2018 per “Valenciabonita.es”.

Fonts d’informació.- Artícul d’Àngel López García, titulat «El Partidor o “Llengües” de les Barraques, Benicalap», en la revista El Nucli Antic (Revista de l’Associació de Veïns Nucli Antic de Burjassot) número 13, juny 2009.

Treball de Santiago L. G. titulat “Características de la red hidráulica en el Burjassot medieval”. 1996.

Llibre titulat “Les séquies de l’Horta Nord de Valéncia: Mestalla, Rascanya i Tormos”, escrit per varis autors, coordinats per Enric Guinot. Valéncia 1999.

http://llenguesdelraig.blogspot.com.

Fiches de “Elementos de Arquitectura Hidràulica. Universidad Politécnica de Valéncia” (per al Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia). Generalitat Valenciana. 2018.Per Santiago L.G.

(NOTA.- S’advertix de l’obligació llegal de respectar els drets d’autor, i de la prohibició total o parcial de reproduir estos textos sense la deguda autorisació dels autors; com aixina mateix respecte a les imàgens de les que s’ha de donar el seu origen). 

Pel Consell Directiu del Museu Virtual Històric i Etnogràfic de Burjassot.  

COMPTAD0R DE VISITES

 

ARXIUS INCORPORATS RECENTMENT 

 

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Ullada al Patrimoni Cultural de Burjassot (XV). Per Santiago López García.​

*Manuel Morcillo García. Datos biográficos y obras musicales.

HISTORIA: ARTICLES:

Litografías representando fusilamientos de prisioneros del Pla del Pou (de Paterna).

Santiago López García

PERSONATGES DE BURJASSOT:

*Miguel Arnau Tamborero. Poeta

LES BELLES ARTS I BURJASSOT:

*Vicente Espinosa Carpio. Por Angel López García.

HISTÒRIA: ESTUDI DELS BARRIS I CARRERS DE BURJASSOT:

*Barrio del Ensanche Norte (San Roque) (1ª Parte). Arturo Cervellera Moscardó

NOVETATS

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Centre d´Estudis Locals de Burjassot. Jorge A. Alonso Berzosa