TÍTUL.- BÀSCULA DE BUTXACA.

DESCRIPCIÓ.- Esta menuda bàscula, o de butxaca, és fàcilment transportable per a la pesada d’objectes o animals xicotets de fins a 25 kg. marca POCKET. La seua datació és dels primers anys de la segona mitat del segle XX. Rarament poden trobar-se del mateix sistema amb pesada fins a 50 kgs.

TÍTUL.- BÀSCULA PER A PESAR CARTES I POSTALS.

DESCRIPCIÓ.- Este model de bàscula per a pesar cartes i postals és molt lleugera, i va correspondre en el seu moment a l’oficina d’una asseguradora durant els anys 1930 a 1960.

UBICACIÓ ACTUAL  (de la balança i les bàscules).- Domicili particular.

FONT D’INFORMACÍÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- CAFETERA ELÈCTRICA.

DESCRIPCIÓ I PROCEDÈNCIA.- Entre els objectes de la cuina, presentem ací una cafetera elèctrica. Es tracta d’un model de les primeres cafeteres elèctriques que van eixir al mercat per a una sola tassa o com a molt dos. També és compatible amb calfament mitjançant flama des del recipient inferior que porta. El sistema és italià amb fluid de l'aigua a través del recipient colador de cafè, si bé aquest model es va fabricar en Eibar (Espanya).

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- CATRET.

DESCRIPCIÓ.- La paraula “catre” prové de portugués fent referència a les quatre potes, si bé la paraula és mes utilitzada per a referir-se als “camastros”. En Espanya quan utilitzem la paraula catre, encara sense excloure l'accepció de “camastro”, normalment ens estem referint a un seient plegable de fusta tornejada i tires de cuiro, sense respala, de baixa altura i fàcilment transportable pel seu mínim volum i poc pes. Normalment ha sigut utilitzat per a acudir a concentracions grans, com puguen ser misses o esdeveniments de qualsevol classe, permetent-nos seure encara que no siga d'una forma totalment còmoda, però que fa més suportable la nostra presència en l'acte. Actualment és usat molt rarament.

A la foto presentem un conjunt de tres catrets en perfecte estat de conservació.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- CLAUS I ATRES DIVERSOS FERRAGES.

DESCRIPCIÓ I ORIGE.- Ací, sobre esta post de fusta tropical, s'exposen diverses claus d’obrir panys, així com escàrpies i claus forjats a mà, datats al voltant del segle XVI, procedents de la Vila d’Alzira, amb altres objectes de forja com són atres claus antics de paret, un candat, adorns de forja, una balança de butxaca, i una argolla o anella de paret per  a subjectar cordes, etc.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- MÀQUINA DE COSIR.

DESCRIPCIÓ.- En 1851, Isaac Merritt Singer, un maquiniste de Boston, Massachusetts, va introduir la primera màquina de cosir a escala per a ús domèstic. La patent es va publicar el 30 de maig 1854. Tanta importància tenia en la dot domèstica que, la majoria de dones eren dotades o heretaven, en faltar les seues mares, una màquina de cosir.

En el cas d’esta foto figura només el peu de ferro que porta el pedal i el volant de la màquina de cosir, que ací ha sigut utilitzat com a taula amb una tapa de cristall.

El model és de la marca SINGER, del mateix inventor d'aquest tipus de màquines.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- MÀQUINA DE TALLAR CABELL.

DESCRIPCIÓ.- Este instrument té origen serbi i va ser creat per un home de camp anomenat Nikola Bizumic nascut en 1823, qui en emprar-se amb un barber, va crear una eina anomenada màquina per a tallar el cabell a mitjan segle XIX.

PROCEDÈNCIA.- Les dos mostres de màquines esquiladores dels anys 1960, utilitzades per a la seua professió de perruquer per D. Vicente Gómez Gandia de mal-nom " Sento el Barber".

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- OLLA.

DESCRIPCIÓ.- Ací s’exposen dos olles de terracota amb llurs tapes que pràcticament ya no són utilitzades hui en dia per l'aparició dels mitjans de cocció (vitro-ceràmiques, etc.) excepte en el medi rural on encara es continua utilitzant sobretot la flama de llenya per a cuinar.

Així mateix, també queden exposats ací quatre diferents utensilis, tots en el mànec de fusta: dos talla-pastes o per a tallar la massa, col·locats cadascú a cada extrem, així com un obridor de llandes i un marcador de llínees sobre teles, papers, etc.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- TALADRADORA DE FULLES DE PAPER.

DESCRIPCIÓ.- Alguns estudis afirmen que la taladradora o perforadora va sorgir a Alemanya, en 1886, quan va ser patentada per Friedrich Soennecken. No obstant això, en 1885, el col·leccioniste d'entrades de paper/cartulina Benjamin Smith de Massachusetts (els Estats Units), va crear un artefacte similar per a marcar-les. En 1893, l'estatunidenc Charles Brooks va patentar una altra perforadora en un procediment millorat.

En esta ficha es mostra una perforadora típica, de la marca Imperial, de dos forats, un d’ells variable de posició llongitudinal, de principis de la segona mitat del segle XX. Per a conseguir la perforació té una palanca manual que servix per a pressionar sobre dos dels cilindres verticals afilats que traspassen un o diversos fulls de paper.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez

TÍTUL.- PULVERITZADOR.

DESCRIPCIÓ.- Denominat tècnicament com pulveritzador o atomitzador, és un utensili que s'emplea per a produir una fina pulverització d'un líquid, mitjançant una bomba manual basant-se en l'aspiració. Quan s'injecta aire a pressió a través d'un tubo que disminueix de secció, pateix una acceleració, la qual cosa redueix la pressió en el punt més estret. La pressió reduïda absorbeix, a través d'un tubo estret, el líquid del recipient inferior (de fet pot estar en qualsevol posició mentres arribe el líquid a l'orifici), a causa de la diferència de pressió existent entre els dos punts, i el projecta cap avant en forma d'una fina pluja de xicotetes gotes (no d'àtoms malgrat el nom). El model de la foto és totalment metàl·lic, per a ús casolà normalment utilitzat per a polvoritzar repel·lents de mosques, mosquits i altres classes d'insectes; per aixó també és denominat “fliter”(per la marca Flit de mata insectes).

Este model hui en dia ya no es fabrica a l’haver-se substituït normalment per aerosols.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL.- VOLTÍMETRE.

DESCRIPCIÓ.- Un voltímetre és un instrument que serveix per a mesurar la diferència de potencial entre dos punts d'un circuit elèctric. L’inventor del voltímetre va ser Andrew F. Kayen l'any 1954. Els voltímetres com este, caigueren en desús a ran de mitjan del passat segle XX. Hui en dia la gran majoria són digitals.

UBICACIÓ ACTUAL.- Domicili particular.

FONT D’INFORMACIÓ.- Dades aportades per Jorge Pelufo Martínez.

TÍTUL/TITULO: Barral valencià de vi/ Barral o porrón ancho de vino.

DESCRIPCIÓ/DESCRIPCIÓN.- Este barral, també denominat “barralet” en els territoris valencians, és un atifell de vidre creat per a contindre líquids, principalment vi. Es sembla al porró, pero la seua forma té una pancha més ampla i més cilíndrica. Disposa de dos obertures, una és el bequelló que està en posició vertical i servix per a omplir-lo; l’atre conducte que presenta un morroll o broc llarc i molt més prim, de forma que conté el líquid en major volum i facilita per a poder beure el vi (o atres begudes contingudes) al gallet.  Este barral està elaborat en materials i tècniques tradicionals.

PROCEDÈNCIA / PROCEDENCIA.- Vidrios de Levante. 

UBICACIÓ ACTUAL / UBICACIÓN ACTUAL.- Propietat particular.

FONT D’INFORMACIÓ/FUENTE DE INFORMACIÓN.- Comité tècnic del Museu Virtual H. i E. B

TÍTUL/TITULO: Bota/ Bota.

DESCRIPCIÓ/DESCRIPCIÓN.- Recipient per a contindre líquid, confeccionat en cuiro empegat per dins -en pega (substància molt viscosa)-, i impermeabilisat, de forma ventruda, que s’estreta en una boca de material rígid que la tanca i que servix per a poder transportar-la de forma cómoda i segura. Es beu alçant-la en les dos mans, puix és de consistència blana i al mateix temps s’ha d’extrényer, i dirigint el rall de forma que es beu al gallet. Porta un cordó o cinta cosida per a poder dur-la al muscle còmodament en bandolera.

PROCEDÈNCIA / PROCEDENCIA.- “Artesania valenciana”.

UBICACIÓ ACTUAL / UBICACIÓN ACTUAL.- Propietat particular.

FONT D’INFORMACIÓ/FUENTE DE INFORMACIÓN.- Comité tècnic del Museu Virtual H. i E. B

TÍTUL/TITULO: Botija/ Botijo.

DESCRIPCIÓ/DESCRIPCIÓN.- La botija valenciana està elaborada en argila, normalment blanca, puix moltes procedixen dels terrers d’Agost (en Alacant), és una ingeniós recipient per a contindre i refrescar l’aigua, puix garantisa que la botija “sue” (és dir, que transpire). La seua forma és ventruda, acabada en una base ampla, i té dos orificis: un és per a omplir-la d’aigua al mateix temps que manté la pressió atmosfèrica i la ventilació, denominat “boca”, i l’atre orifici té un broc prim i curt per on ix l’aigua, denominat “pitet”. També té una ansa circular en la part superior que servix per a agarrar-la i subjectar-la.

PROCEDÈNCIA / PROCEDENCIA.- “Alfareria La Navà” (Agost).

UBICACIÓ ACTUAL / UBICACIÓN ACTUAL.- Propietat particular.

FONT D’INFORMACIÓ/FUENTE DE INFORMACIÓN.- Comité tècnic del Museu Virtual H. i E. B

FIAMBRERA

DESCRIPCCIÓN: Es un envase hecho de aluminio, de forma ovalada que servía para llevar algún tipo de alimento, generalmente cocinados, para ser consumidos posteriormente. Años 1950.

UBICACION ACTUAL: Familia de Antonia Muñoz Maseres.

FILTRO DE AGUA.

FOGUER DE PETROLI.

Antic  fogó  de  cuinar  a  base  de petroli, dels anys 1950-1960

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

FRESQUERA

Davant l'absència de neveres, els carners servien per guardar al seu interior aliments com la carn, el peix, el formatge, els ous, la mantega, i fins i tot aliments ja preparats perquè   estiguessin  frescos.   En   el   seu exterior   estava   recoberta   per   una   tela metàl·lica.  D'aquesta  manera  es  trobava protegida de l'atac dels insectes. Aquesta malla o tela metàl·lica era molt espessa.La   “fresquera”  i  la  botija  eren  elements fonamentals del confort familiar a l'hora de mantenir  frescos  tant  els  aliments  com l'aigua.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

LLIBRELL

Recipient d'argila que fabricaven els artesans de la zona i servia per  a  tasques  domèstiques.  El seu pes era considerable ja que també  es  buscava   la   seva robustesa. Es podia utilitzar per a un  munt  de  tasques,  des  de
lavabo, fins pastar embotit per a les matances.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

FERRADA

Tenia  usos  molt  diversos  el  més comú era el de posar en remull la roba.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

MOLINILLO DE CAFE

La invención del molinillo de café, se generó con la llegada del café a Europa en el siglo XVI. Fueron fabricados primitivamente en madera y en hierro fundido.

El de la fotografía consta de un depósito superior metálico para el café, el manubrio y un cuerpo inferior de madera con un pequeño cajón para la recogida del café molido. Fabricado por la empresa Elma, fundada en la población de Mondragón en 1924.

Fuente de Información: Arturo Cervellera

Titulo: MORTERO.

MORTER

El morter es un estri petit i portàtil, que serveix per picar i triturar substàncies, utilitzat   en   la   cuina   per   moldre-hi espècies,    llavors,    alls    o    altres ingredients gastronòmics, consistent en un recipient en forma de bol i un mall que agafa amb una sola mà la base de colpejar la base i els laterals interns del bol mol el producte contingut en ell.

Font d´informació: V.B.A. Veí de Burjassot

TÍTUL/TITULO: Porró de vi/ Porrón de vino.

DESCRIPCIÓ/DESCRIPCIÓN.- Este recipiente de líquidos, denominado en valenciano “porró” (parecido al “barral”, pero diferente en la forma), está ideado especialmente para contener vino. Sumamente ingenioso está diseñado para poderlo beber de forma directa e higiénica.

Se puede describir su forma como una botella de vientre abultado de base plana, de la que sale un pitorro alargado perforado por donde el líquido es dispensado, y un largo brazo hueco en el lado opuesto que además de facilitar su manejo y llenado, permite el necesario flujo y presión de aire. Este recipiente es de cristal y puede ser de capacidad variable.

ORIGE I HISTÒRIA / ORIGEN E HISTORIA- Evidentemente el porrón actual es una simbiosis entre una botella y un cuerno que posiblemente tuvo su origen o antepasado más cercano en el "ritón", un recipiente de forma cónica con un agujero en la base usado en la antigüedad para beber vino y licores. La evolución y cambios de este contenedor ceremonial produciría el origen del porrón que conocemos a partir de finales del siglo XIV en el área geográfica comprendida entre la zona oriental de los condados de Cataluña, el Reino de Aragón y el  Reino de Valencia, si bien no está claro su lugar exacto. En principio era de barro cocido, que durante tiempo coincidió con las jarras y jarrones, pero no obstante, se supone que tras su introducción en Mallorca, fue allí donde se pasó a fabricarlo en cristal. A esos primeros porrones surgidos de alguna de estas zonas le siguió una importante expansión del uso del recipiente por el resto de la península ibérica e incluso, un tanto,  fuera de nuestras fronteras.

Así se decía por los visitantes extranjeros en el siglo XIX que, aquí se utilizaba una especie de botella de cristal con dos cuellos en la que se bebía siguiendo un método que los lugareños llamaban "a gargallo". En los territorios valencianos se dice “beure a gall o a gallet”.

De hecho, la forma en la cual se ha de beber del porrón garantiza que, sin tocar el recipiente se preserva la higiene de los bebedores, pues cogiéndolo con una mano por el tubo más grueso y robusto se alza por encima de la cabeza del bebedor vertiendo el contenido en dirección a la boca describiendo una trayectoria en forma de arco. Evidentemente, cuando se bebe, hay que mantener el buen pulso y cierta habilidad, basada en la práctica, controlando la respiración mientras se siga bebiendo para no atragantarse.

Su forma y capacidad pueden ser variables, pues pueden contener los más grandes hasta una arroba (16´133 litros), si bien la capacidad más habitual es de un litro.  Hasta no hace muchos años era habitual, tanto en las casas como en las tabernas, bares, restaurantes, etc., servir el vino en los porrones para que los comensales se dispensasen a su antojo. Hoy, las nuevas tendencias, usos y costumbres han venido relegando al olvido su utilización, y pasando a considerarse como una pieza de museo.

PROCEDÈNCIA / PROCEDENCIA.- “Artesania valenciana”.

UBICACIÓ ACTUAL / UBICACIÓN ACTUAL.- Propiedad particular.

FONT D’INFORMACIÓ/FUENTE DE INFORMACIÓN.- Comité tècnic del Museu Virtual H. i E. B

TÍTUL.- Cómoda o Calaixera, moble d'ebanisteria valenciana-, d'estil denominat "alfonsí".

FICHA TÉCNICA: TITUL.- TAULA DE DESPAIG O ESCRITORI.

DESCRIPCIÓ.- Es tracta d’una taula rectangular de fusta que te un tamany mes ben gran en els cantons del tauler arrodonits; adequada per als treballs burocràtiques i per a poder atendre assunts relatius a la professió, on s’escriu i es guarden documents i expedients en carpetes, etc. Centrat en el tauler, està colocat un tapet de cuir, sobre el que ací descansen diversos objectes. És un model auster, sense adorns, i pràctic. Disposa d’un calaix central i tres caixons a cada costat, tots en pany i clau. El bloc, obert pels dos costats, descansa sobre quatre potes rectes, deixant espai per a poder seure’s enfront una atra persona. La construcció està feta en un taller de fusteria valenciana. En Burjassot, com en atres poblacions, hi hagueren tallers de mobles de reconeguda categoria. La fusta emprada és de calitat, de color més clar, encara que posteriorment, en els pas dels anys i posteriors capes de vernissos anà adquirint la tonalitat obscura que ara presenta.    

DATACIÓ.- Principis del segle XX.

PROCEDÈNCIA.- Casa particular. Família Colomer-Lleó.

FONT D’INFORMACIÓ.- Catàleg d’elements etnogràfics de S.L.G.